Fa un temps, a l'assignatura de Música vam veure una pel·lícula anomenada "Esto es ritmo!".
Us deixo aquí la meva reflexió i només dir-vos, a tots aquells que encara no l'hagueu vist, que us la recomano perquè fa pensar sobre la importància de tenir uns valors establerts i sobre el fet de l'autosuperació amb esforç i dedicació.
Quin és el missatge que t’ha quedat de la pel·lícula?
Jo penso que el que vol mostrar aquesta pel·lícula és la importància de la tolerància, del respecte, l’amor, la passió, el treball en grup i, sobretot, que es pot connectar la música amb el compromís social. El missatge que m’ha transmès és que ens podem enfrontar als nostres límits amb coratge per anar més allà de la por, per descobrir els potencials que té cadascú i per confiar en nosaltres mateixos.
Quin personatge t’ha agradat més i per què?
El personatge que més m’ha agradat ha estat Martin, que és un ballarí amb molt potencial però amb una mica de por. Al llarg de la pel·lícula, es veu com lluita per vèncer les seves pors i, finalment, aconsegueix agafar confiança en ell mateix.
Comenta una de les frases que ha dit Royston quan es referia al grup:
“Creo que tendríais que hablarlo entre vosotros. Los que se lo toman en serio y quieren hacerlo tienen que decir a los que se lo están cargando cómo se sienten.”
Aquesta frase la diu Royston casi bé a l’inici de la pel·lícula, quan en una de les sessions està demanant silenci al grup i diu que alguns es pensen que té gràcia que els surti malament, i alguns nois responen que ho fan per passar-s’ho bé i per riure. He escollit aquesta frase ja que crec que és essencial que hi hagi comunicació dins del grup i que tots busquin els mateixos objectius, per tal que les coses surtin bé i per poder tirar endavant. Així, en aquest grup hi havia gent que s’ho prenia més seriosament que uns altres, i per això no acabava de sortir.
Per què penses que al final ningú ha abandonat?
Crec que ha estat perquè han vist que tenien un potencial i han començat a apreciar el valor de la representació col·lectiva i l’entrega i el fet d’utilitzar el seu cos per expressar la música.
Has trobat diferència entre l’opinió dels nois a l’inici de la pel·lícula i la del final?
Sí, ja que a l’inici no estaven segurs del que estaven fent, pensaven que el projecte no tenia sentit i molts d’ells no s’ho prenien en serio, però a mesura que van superant les
seves pors i la vergonya s’adonen de que els agrada més del que en un principi es pensaven.
Comentaris generals referents a temes com:
- L’esforç, l’exigència, la disciplina...en l’educació.
És bàsic per arribar a realitzar allò que ens proposem, ja que sense esforç, exigència, disciplina, constància, treball en grup, etc. Mai podrem arribar a assolir els nostres objectius.
- Art (Dansa, expressió corporal i musical) i educació...
Fer servir la dansa i l’expressió corporal i musical en els nens és molt important per a que aquests es treguin les pors, agafin confiança en ells mateixos i control sobre el seu cos.
