EDUCASITES.NET

L'altre dia, buscant per la xarxa, em vaig trobar amb una pàgina web que penso que penso que us pot ser útil. És una guia de recursos educatius en xarxa i està dividida en diferents apartats:
- Recursos, on podeu trobar desde apunts fins un buscador de feina.
- Matèries,on teniu un llistat de diverses matèries de les quals hi ha informació, pàgines web, revistes, etc.
- Compres, on hi ha diferents coses que es poden comprar per internet.
- Comunitats, on ens ofereixen diferents recursos que ens poden servir útils tan com a alumnes, futurs mestres, etc.
- Zona d'oci, on es pot trobar informació d'esports, cinema, etc.
- Notícies: d'educació, d'esports, generals... Fins i tot et mostren els diaris que existeixen arreu del món.
- Enllaços a diferents pàgines web.

Per a qui li pugui interessar aquesta pàgina web, deixo l'enllaç aquí.
Adéu!

NOTÍCIA SOBRE EDUCACIÓ

Buscant per la web he trobat una notícia molt interessant titulada "Los niños que utilizan los ordenadores en las escuelas sacan mejores notas", i m'agradaria compartir-la amb tots vosaltres.
Si voleu llegir-la, només heu de clicar aquí.

Edu3.cat

A continuació us mostro la presentació del treball relitzat per la Laia Prat, la Nora Celma, la Natàlia Aran, la Gemma Bartolomé i jo, que tracta de l'edu3.cat.

Espero que us sigui de gran utilitat però, sobretot, per qualsevol dubte que tingueu o en el cas de que vulgueu tenir més informació sobre aquest tema, només ens ho heu de dir.

CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ

El passat dimecres dia 12 de novembre, l’Anna Pérez, mestra d’infantil i de primària, formadora del Departament d’Educació i coordinadora TAC de l’escola Drassanes, va fer una conferència sobre l’ús de les noves tecnologies a les escoles i, més en concret, sobre els blocs a l’aula.
Va començar explicant-nos què és Internet, quines són les seves utilitats i la diferència entre la Web 1.0 i la Web 2.0, que és principalment que en la primera la comunicació es reduïa a poques persones ja que no tothom i tenia accés i molt menys podia penjar informació i, en canvi, en la segona tothom pot crear i compartir documents i, per tant, és molt més enriquidora.
L’Anna va parlar de la importància de l’actualitat escolar, ja que els nens que tenim a l’aula són del segle XXI, viuen immersos en la tecnologia i l’escola hauria d’anar al mateix ritme.
Un cop feta aquesta reflexió, ens va explicar quina era la utilitat dels blocs, centrant-se en l’àmbit escolar. Va comentar, d’una banda, quines eren les característiques que actualment facilitaven la feina al docent i, d’altra banda, les que la facilitaven a l’alumne: organització, ordre temporal, eina de reflexió i de comunicació, compartir continguts i recursos, etc.
Va posar un exemple d’un bloc creat a l’escola anomenat Fora muralles. L’activitat consistia en buscar paraules que trenquessin murs i em va semblar molt interessant ja que hi participaven nens des de educació infantil fins a primària i els resultats eren molt bons. Si hi esteu interessats i hi voleu fer una ullada us deixo l’enllaç aquí.
Per acabar, va parlar dels Bloglines, que és una pàgina web on es poden compartir blogs de professors.

L’Anna ha dit algunes frases que m’agradaria ressaltar:
-“Els blocs ens permeten fer xarxa”
-“Vaig començar el bloc perquè vagi veure que era una eina que em permetia ordenar-me, més que les idees, els recursos.”
-“Internet i els blocs en concret el que ens permet és estar connectats amb la gent”
-“L’estructura educativa en aquests moments és la següent: Una estructura d’escola del segle XIX , el professorat som del segle XX i els nanos que tenim ja estan immersos en el segle XXI”
-“Si hi ha algú que pensa que el mestre plega a les 5 o a les 4.30, dediqueu-vos a una altra cosa”


Penso que aquesta ha estat una conferència molt útil per nosaltres com a futurs mestres ja que hem de tenir coneixement de com fer servir les noves tecnologies a l’aula. Penso que per un mestre és essencial anar-se renovant i més encara en aquest àmbit ja que es troba en un procés constant d’evolució.

El meu primer Jclic

Clica aquí per veure el meu primer Jclic

EDU3.CAT

1ª fase. Coneixement de l'edu3.cat i relació amb les tipologies de vídeo educatiu.

1.A) Exploració de la web http://www.edu3.cat/

L’Edu3.cat és una pàgina web creada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que recull materials audiovisuals educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d’Educació.L’objectiu central d’aquest portal és fomentar l'ús de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC), impulsar l'ús de la televisió i la ràdio com a eines d'educació social i posar a l'abast de tota la comunitat educativa un ampli ventall de materials audiovisuals. Aquests materials serveixen per donar suport a la labor docent i per a completar o ampliar els nostres coneixements.El portal proposa més de 2200 materials audiovisuals d'àrees ben diverses: ciències naturals, ciències socials, llengua i literatura, matemàtiques, tecnologia, educació artística i educació física. Per tant, tots aquests vídeos o arxius d’àudio que hi podem trobar són educatius.

Tot usuari que es connecti a la xarxa pot veure, de manera immediata, els vídeos que estan penjats al portal, des dels més petits fins als més grans, ja que no hi ha cap tipus de restricció i no fa falta registrar-se per poder accedir als arxius.Tot i això, hi ha un àrea restringida que és l’àrea del professorat, on per accedir-hi cal donar-se d’alta com usuari xtec (http://www.xtec.cat/). Dins de l'àrea del professorat, a diferència d'un usuari normal, a l'apartat d'experiències hi pot afegir experiències educatives relacionades amb els audiovisuals del portal.Poden sol·licitar l'alta d'usuari als serveis Internet de la XTEC el professorat dels centres educatius no universitaris de Catalunya i el personal d'administració i serveis dels centres docents i serveis educatius del Departament d'Educació.

L'usuari pot buscar els materials audiovisuals de diferents maneres. En primer lloc, si coneix la paraula exacta, l'haurà d'escriure a on posa "cerca" i així ho trobarà ràpidament. En segon lloc, si ho vol buscar amb més exactitud, té la opció de fer-ho apretant a on posa "cerca avançada". En aquesta cerca, l'usuari disposa de diferents filtres per trobar els materials, que citem a continuació: El primer és el de suport, on es podrà escollir fer un filtratge d'àudio, vídeo o tots dos alhora.A continuació podrà escollir entre filtrar per àmbit (ciències naturals, ciències socials, educació artística, educació física, llengües i literatura, matemàtiques, tecnologia i tutoria, o tots alhora) o per nivell (educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat) i àrea (totes).Per últim, trobaràs tres opcions de cerca que són les següents: cercar per la frase exacta, amb totes les paraules i amb algunes paraules.Un cop trobat l'àudio o el vídeo, podràs visualitzar al costat del títol les diferents icones que ens mostren l'àmbit, a continuació ens apareix la data (any), l'idioma (català, castellà o anglès), el nivell, l'àrea i una breu explicació que diu de què tracta l'audiovisual.Tota persona que entra dins d'aquesta web, sol ser per raons educatives, per a ús personal o per a enriquirse a nivell professional ja que aquesta web està dirigida a alumnes, professors i tota persona que pertanyi en l'àmbit de l'educació.Tots els arxius que conté la web estan pensats per a que els usuaris la facin servir per a temes educatius.

Com ja hem dit anteriorment, no només hi ha vídeos sinó que també podem trobar arxius d’àudio. Aquest arxius tenen una part de fitxa audiovisual i una part d'experiències. A la fitxa audiovisual hi surten totes les característiques i a les experiències hi surten aportacions educatives dels professors.A més a més, presenta un apartat de cerca avançada amb canal de novetats, àrea de professorat amb un accés, recursos audiovisuals per a Web TV, emissores de ràdio, cinema, fotografia i nous formats i programació educativa, com ara: tv3, k3, C33, TVC, Catalunya ràdio...Nosaltres, com a usuaris, a part de veure aquests vídeos, en primer lloc podem fer-ne un ús educatiu i, en segon lloc, com que el material audiovisual està disponible i resta obert a tota la comunitat educativa, podem descarregar-nos els vídeos i fer servir el codi HTML per així poder penjar el vídeo a un lloc web o blog.Pel que fa als nivells d’usuaris, són molt amplis ja que a la web hi pot entrar tot internauta i els que més solen acudir-hi són estudiants, pares, mestres... És a dir, qualsevol persona que estigui interessada en l’àmbit educatiu.

Pel que fa al suport web vers a altres suports com el DVD, podem trobar un seguit d’avantatges i desavantatges.En relació a la Web, els avantatges són els següents: disposa d’un servei actualitzat 24 hores i és instantani, està ben organitzat i és fàcil trobar el vídeo que busquem, podem escollir el programa que volem veure a l’hora que millor ens vagi i on vulguem i, per últim, ens ofereixen una sèrie de serveis amplis i enllaços a altres llocs web. Tot i això, també té un seguit de desavantatges: requereix tenir Internet per accedir-hi, el fet de no poder visualitzar-lo per error de la Red, i que ens poden entrar virus.Els avantatges del DVD són: té capacitat d’emmagatzemar, el podem transportar i el podem veure encara que no tinguem Internet. Per altra banda, els desavantatges que té són els següents: hem de tenir un aparell per poder veure el DVD ja que no és com la xarxa que n'hi ha a molts llocs via wifi, se’ns pot espatllar o el podem perdre i, per tant, és fàcil de perdre la informació i, per últim, s'ha de portar el material a sobre sempre que es vulgui fer servir.

La creació del portal Edu3.cat és una iniciativa pionera a l'Estat espanyol i segueix l'exemple d'altres experiències dutes a terme a Europa, com les promogudes per la BBC, Channel 4, RAI, France 5 o ZDF. Aquest projecte és fruit d’un conveni de col·laboració signat entre el Departament d’Educació i la Corporación Catalana de Radio y Televisión (CCRTV). El conseller d’Educació Ernest Maragall ha destacat que amb l’Edu3.cat els continguts audiovisuals didàctics ja existents “es posen a l'abast del món educatiu, prop de 5.000 centres i 85.000 docents. La potència multiplicadora d'aquesta tasca és immensa. Això no és TVC i Catalunya Ràdio entrant en les escoles, sinó que és el sistema educatiu de Catalunya entrant en TVC i Catalunya Ràdio.” En aquest sentit, Maragall ha subratllat que la creació del portal és “només l'inici d'una llarguíssima relació amb la CCRTV que hauria d'haver començat molt abans. És el començament d'una actitud, més que d'una activitat”.

Segons Joan Majó, el director general de la CCRTV ,“una de les manques històriques de la televisió a nivell europeu és no haver aprofitat suficientment el seu enorme potencial educatiu”. Majó ha destacat que “crear un canal educatiu era una de les meves principals aspiracions des que estic al capdavant de la CCRTV. Pensar en un canal era una idea del segle XX; en el segle XXI ens vam adonar que el que havíem de fer era crear un portal”. Gràcies a un sistema d'identificació, el professorat pot descarregar-se els arxius de vídeo i àudio i usar-los a l'aula. Para Majó el Edu3.cat és “la manera de posar de debò al servei de la comunitat educativa els continguts de gran valor didàctic dels mitjans de la CCRTV. Som un servei públic i, per tant, estem a la disposició dels objectius del govern i, en aquest cas, del Departament d'Educació”.

A continuació, us mostrem l'enllaç del qual hem tret les cites anteriors d'Ernest Maragall o Joan Majó: http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=noticia&idint=1524

Activitat d'edició de vídeo

Durant 3 sessions hem estat treballant a classe l'edició d'un vídeo que vam fer el nostre grup, que està format per la Gemma Bartolomé, la Nora Celma, la Laia Prat, la Natàlia Aran i jo.

A continuació, explicarem tot el procés de la creació d'un vídeo, des del principi, és a dir, des de que es filma, fins que apareix aquí al bloc.

Per començar, s'ha de triar un tema, un argument. Un cop triat, s'anirà als llocs on es volen gravar les imatges. Poden estar gravades de forma desordenada, ja que després les ordenarem.

La gravació haurà de ser en format DV 750X576. Seria recomanable fer la gravació amb un trípode ja que així la imatge serà més clara.
Seguidament, haurem d'elegir la música que volem posar al vídeo, en format MP3.

Una vegada ja tenim totes les imatges i la música, passarem al procés de l'edició del vídeo. Per fer-ho farem servir el programa PINNACLE STUDIO PLUS 11.

Un cop obert el programa, connectarem la càmera a l’ordinador, a partir d’un cable Fire Wire.
Un cop tenim la càmera connectada i el programa obert, ens apareixeran a la pantalla tres pestanyes on hi surt; capturar, editar i fer vídeo.
Per començar farem servir la primera pestanya, és a dir, la de capturar, ja que primer haurem de capturar totes les imatges de la càmera al pc. Un cop capturades les imatges, haurem de detectar les escenes, seleccionar les que volem, retallar-les... i posar-les en l’ordre que volem a la part inferior de la pantalla, hem de tenir en compte que només pot durar 3 minuts.

Un cop ja tenim totes les imatges col·locades tal i com volem que surtin al vídeo, passarem a introduir al vídeo el so. Per a fer això, primer haurem d'eliminar el so original, seguidament haurem d'obrir l’apartat de música, i obrir la carpeta on tenim el so en mp3 guardat. Un cop obert l'haurem de posar sota les imatges. Allà el podrem situar en el lloc exacte on volem, tallar, eliminar, baixa el to...

Seguidament passarem a inserir el text que vulguem, aprentant al icona on surt una A, ens sortirà a elegir l’estil de lletra, posarem el text i el situarem a la part del vídeo que vulguem.
Després inserirem les transicions que creiem més adequades per passar d’una escena a l’altre sense que és notin els canvis d’imatge.

Un cop finalitzada l’edició passarem a l’apartat de fer el vídeo. Per a fer el vídeo, utilitzarem el format WMV, i en quan a la qualitat del vídeo, encara que n’hi ha de diferents, utilitzarem la PAL (qualitat alta, mitjana i baixa). Nosaltres crearem el nostre projecte amb una qualitat alta, que ens deixarà comprimir-lo de forma més fàcil.

Ara ja tenim el vídeo fet, només falta penjar-lo al YOUTUBE per a poder penjar-lo al bloc.

Per a penjar-lo al youtube serà necessari crear una conte d’usuari. Un cop penjat només caldrà copiar el codi d’inserir i enganxar-lo al bloc, així el podrem visionar des d’aquest mateix.

La Salle y Toshiba impulsan el primer estudio europeo sobre la aplicación de las nuevas tecnologías en niños de tres años

La escuela de negocios La Salle y Toshiba España han impulsado el primer estudio sobre el impacto de las nuevas tecnologías en la educación de niños de 3 años a través del análisis de 51 niños que utilizan ordenadores en la escuela
El estudio se centra en 51 niños del parvulario de La Salle Bonanova, la mitad de los cuales ya ha sustituido las herramientas tradicionales de aprendizaje por ordenadores Tablet PC de Toshiba. Estos ordenadores empezaron a aplicarse hace tres años y actualmente la investigación está en la fase de recogida de datos.
Posteriormente, un equipo formado por 15 investigadores y docentes de La Salle analizarán el impacto de estas tecnologías en la educación de los menores, para hacer públicos los resultados en septiembre.

El presidente ejecutivo de La Salle, Ramón Ollé, señaló que los primeros resultados apuntan a que el uso de las nuevas tecnologías en clase motiva a los alumnos, y añadió que los resultados pueden ser muy útiles en el ámbito escolar.
La investigación se ha centrado en la asignatura de matemáticas y los ordenadores reconocen la escritura de los alumnos como si fuese en papel y la convierten en escritura informática.
El vicepresidente de Toshiba para el sur de España, Xavier Pascual, explicó que el objetivo es demostrar que existe una mejora en el aprendizaje cuando los alumnos utilizan las nuevas tecnologías, así como para ver la productividad de los profesores.

ARTICLE D'INTERÈS

LOS MEDIOS AUDIOVISUALES Y LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA COMUNICACIÓN (TIC) EN LA FAMILIA

Las Tic están cada vez más integradas en nuestros hogares y son instrumentos habituales en nuestra vida cuotidiana, por lo que necesitamos conocerlas lo mejor posible y llegar aprovechar al máximo todas sus posibilidades en familia.

Las Tic han sido el origen de un nuevo estilo de vida producto de notables modificaciones en el pensamiento y en la manera de comunicarnos, ahora no manejamos los contenidos informativos individualmente y de manera aislada, sino que podemos acceder a un inmenso volumen de datos y es indispensable saber seleccionar lo que nos interesa y destacar lo que nos sobre.

Las Tic, ¿son siempre positivas?
Es importante conocer los aspectos favorables y positivos de las Tic, así como los desfavorables y negativos, con el propósito de transmitírselos adecuadamente a los más pequeños de la casa. La utilidad práctica de estos instrumentos, la ingente cantidad de la información que nos facilitan y el servicio continuo son características prioritarias, pero la influencia y la dependencia que tenemos de ellos también se convierte en factores a considerar.

Es fundamental que los pequeños conozcan la utilidad práctica de las tecnologías actuales y la importancia que se les otorga a la hora de cubrir nuestras necesidades, pero no es saludable que las conciban como objetos de ostentación en los hogares ni como resultados de la espiral consumista que en ocasiones nos envuelve.


Por Ana Rosa García
Psicopedagoga y Maestra
Especialista en Educación Infantil
Articulo publicado en Revista Maestra de Infantil “EDIBA”
Para más información consulten el Nº 56 (Marzo)

Tractament del so digital

El dimecres dia 15 d'octubre vam estar treballant a classe amb un programa que s'anomena Audacity. La pràctica consistia en portar una cançó en format mp3 i obrir-la amb aquest programa. L'Adrian Yeste i jo vam fer servir la cançó Mercy, de Duffy. Vam aplicar un efecte anomenat fàding, amb el qual augmenta o disminueix el volum de la cançó en un punt determinat, és a dir, on ho seleccionis.
A continuació, en aquest tros de la cançó on havíem fet servir el fàding, l'Adrian va gravar la seva veu simplement apretant el botó de REC.
Per acabar, vam guardar-ho anant a fitxer i anomena i desa projecte. I després per poder penjar-la a internet s'havia d'anar a fitxer i a exportar com a mp3.

Un cop guardada, la feina a fer a casa consistia en anar a una pàgina web on poguéssim penjar la nostra cançó per després poder posar-la al blog. Jo he utilitzat http://www.goear.com/ i he fet el següent:

1. M'he registrat apretant primer a on posa "Login/Register" i després a on posa "Register" en blau.
2. He anat a "Upload" per penjar la cançó. Allà he posat el títol, l'artista, una breu descripció i l'he pujat.
3. Un cop pujada la cançó, l'últim pas és copiar la drecera que està a on posa "This song in your site", i enganxar-la a la Edició de HTML de la meva entrada.

Aquest és el resultat de la meva pràctica sobre el tractament del so digital amb l'Audacity:

Tractament d'imatges digitals

El passat dimarts dia 14 d'octubre vam aprendre a classe com tractar una imatge digital amb el GIMP, que és un programa de retoc fotogràfic de lliure distribució.

Els continguts apresos es veuen reflexats en un exercici que hem realitzat i consisteix en el següent:

1. Descarregar-se una imatge digital a través del google i desar-la al nostre ordinador. La imatge que he fet servir té de grandària 472 x 352 píxels, el seu pes és de 107 KB i està en format jpg.
   
   
   Imatge real
   
   
   



2. Obrir aquesta imatge a través del GIMP i anar a "Imagen" i a la opció de "Escalar la imagen". Un cop hem canviat l'amplada i l'altura, anem a "guardar como" i la desem. La imatge escalada té de grandària 250 x 186 píxels.
   
   
   Imatge escalada
   
   




3. Per últim, s'ha de retallar la imatge a través de la caixa d'eines del GIMP. Hem d'escollir l'eina de retall, que és un cutter, i seleccionar l'espai que volem retallar de la imatge. Un cop la imatge està escapçada, la guardem a l'ordinador. Aquesta imatge mesura 224 x 246 píxels.
   
   
   Imatge retallada
   
   
   

La profunditat de color

El passat dimercres dia 8 d'octubre, la Gemma Bartolomé i jo, vam estar treballant a classe un concepte teòric: la profunditat de color. Per fer una explicació d'aquest concepte vam contestar un seguit de preguntes, que podreu veure a continuació:

Què és?

La profunditat de color, també anomenada bits per píxel, és una eina dels gràfics per l’ordinador que fa referència a la quantitat de bits que es necessiten perquè una imatge digital tingui color. Ens indica el número de píxels que caben a cada unitat de longitud. Se sol indicar en píxels per pulgada (ppp), tot i que actualment ja es comença a utilitzar els punts per centímetre.

[esq.] Esquema d’una senzilla imatge RGB de 3 x 3 píxels i els seus corresponents canals de color vermell, verd i blau (de dalt a baix); s’han senyalat les components de color de tres dels píxels. [dret.] Una imatge RGB i els seus tres canals.

Per què és important?

La resolució de color és un factor rellevant al considerar la qualitat d’una camera digital. Per entendre la importància de la profunditat o la resolució de color, primer hem d’entendre com és emmagatzemat el color d’un píxel. Primer es combinen tres colors primaris, que són el vermell, verd i blau (els famosos RGB del photoshop), per emmagatzemar aquesta informació, a l’ordinador se li assigna un byte d’espai a cadascun d’ells. Un byte, o 8 bits, per color primari pot descriure fins a 256 tons d’aquest. Així, com més gran sigui la profunditat de color, millor pot la camera o l’escaner diferenciar variacions fines a les ombres i llums altes de la imatge.
Per això és important, ja que com més profunditat de colors tingui una camera digital més qualitat té.
A més a més, es molt important ja que una imatge pot tenir bon aspecte quan l’imprimim en un tamany molt petit però a l’hora d’imprimir-la més gran es dóna un efecte anomenat pixelat.

Com es pot canviar?

Els programes d'edició de fotografies ens permeten canviar la grandària i la resolució d'una imatge. Per fer canvis hem d’anar al menú de canvi de grandària d'imatge de Photoshop. L'àrea superior permet canviar les dimensions en diferents unitats (per a la web és millor treballar en píxels). La línia negra amb el llaç indica que quan canviem una de les mesures de la imatge, l'altra canviarà proporcionalment (per això haurà d'estar seleccionada l'opció restringir proporcions de la part inferior).


Com sabem quin format és?

Un format gràfic defineix la manera com es guarda una imatge i tota la informació relacionada amb aquesta. Cada format té els seus avantatges i inconvenients. Vegem els més freqüents, per tal d’aprendre a diferenciar-los:
BMP: És el format natiu de Windows. Qualsevol aplicació serà capaç de reconèixer-lo. Admet fins a 16,7 milions de colors però la grandària dels arxius que genera és enorme per a gairebé qualsevol ús.
GIF: Format molt utilitzat a Internet per a la creació de textos i gràfics gràcies al seu petit tamany. El seu inconvenient és que admet tan sols 256 colors. El format 89a permet guardar arxius amb opcions de transparència.
TIFF: És el format triat per als treballs de gran qualitat d'impremta. Admet compressió sense pèrdua de qualitat (LZW) i és llegit tant per sistemes PC com per Mac.
JPEG: És el format de compressió d'imatges més eficient de l'actualitat. Al guardar una imatge en aquest format devem especificar la quantitat de compressió que volem fer servir. Com més gran sigui aquesta, major pèrdua d'informació tindrem, però els arxius seran menors. És el format utilitzat per fer publicacions a pàgines web i per enviar correus electrònics, a causa del seu menor tamany en Kbs que aconsegueix la compressió.

Notícia sobre les TIC

Los hogares empiezan a liderar el cambio en el sector TIC

12/06 - Estefanía Pérez

El sector de las TIC está experimentando un cambio sustancial en relación a lo que ha venido sucediendo en los últimos años. Hasta hace muy poco, la tendencia en nuevas tecnologías venía marcada por el sector empresarial. Sin embargo, en estos momentos los hogares están siendo más exigentes con las TIC que muchas empresas.

El equipamiento en tecnologías de información y comunicación de las familias españolas continúa con su tendencia al alza. Según datos del Instituto Nacional de Estadística referentes al primer trimestre de este año, el 57,2% de los hogares con al menos un miembro de 16 a 74 años dispone de algún tipo de ordenador.

Dentro de la misma franja de edad, en España hay más de cinco millones y medio de viviendas conectadas a Internet y más de seis millones de líneas de banda ancha, según los últimos datos aportados por la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones. Por línea telefónica convencional sólo se conectan ya menos de un millón y medio de hogares.

Las necesidades de ancho de banda que surgen en el ámbito privado se están viendo incrementadas por las descargas de vídeos desde la Red y el P2P (peer to peer) de música y juegos, entre otros. Rafael Díez Vega, Director de Estrategia de Telefónica, considera que el liderazgo que está tomando el sector residencial “ha dado un vuelco a las capacidades de evolución y perspectivas del mercado”. Para Díez Vega, esta tendencia implica “quemar etapas”, ya que “nos estamos incorporando a las TIC en la fase más avanzada de las tecnologías de la información, es decir, la banda ancha”.

Los “responsables” del nuevo protagonismo del sector residencial son los adolescentes, los cuales se han convertido en los mayores demandantes de servicios de valor añadido, creando lo que se conoce como “generación convergente”, en palabras de Carlos Celaya, Director de Desarrollo de Negocio y Servicios de Amena. “En servicios de valor añadido para el móvil superan incluso a aquellos segmentos de población que tienen más capacidad de consumo. Ejercen, por tanto, un papel importantísimo a la hora de prescribir estos servicios”, añade Celaya.

La infraestructura no es suficiente

Además de liderar la demanda, las familias españolas están llenando sus hogares con una gran variedad de equipos digitales. Según Díez Vega “el usuario necesita cada vez más que todos los equipos se conecten entre sí y sean capaces de intercambiar información”.
En este sentido, Francisco Monteverde, Director del Área de Telecomunicaciones de Microsoft, señala que el software es la “pieza clave del desarrollo de la economía del conocimiento”. Sin embargo, si repasamos los datos de inversión en software de España se sitúan a larga distancia de las cifras de otros vecinos europeos.
Los nórdicos gastan alrededor de 300 dólares por persona y año en software y los países de la Comunidad Económica Europea ya reducen esta cifra a más de la mitad, en concreto 145 dólares. En España, esta inversión es de 55 dólares, donde además el mercado del software supone dentro del sector TIC el 19%, mientras que en el resto de Europa representa el 23%.

Caminos hacia el cambio

En cuanto a la innovación, elemento clave para que se produzca un verdadero avance en el sector, los expertos coinciden en que España no queda en mal lugar. Para Monteverde, “hay una explosión de innovación sin precedentes, especialmente en el mundo del consumo, aunque también en los nuevos modelos de trabajo”.

En este mismo sentido, Díez Vega considera que en nuestro país “hay suficiente tecnología como para que, si fuéramos capaces de incorporarla de una manera imaginativa en los distintos procesos de producción, se produciría un efecto de mejora radical de la productividad”.

A partir de ahí, la formación y la inclusión digital se convierten en imprescindibles. Según Celaya, en esta tarea “las empresas deben seguir invirtiendo y formando a sus empleados en el uso de estas tecnologías”. “En cuanto a las brechas digitales y la inclusión son las administraciones públicas las que deben tomar el liderazgo”, opina el Director de Estrategia de Telefónica.

Sin embargo, hoy en día las empresas pueden contar con unos recursos humanos mucho más preparados a nivel de tecnologías de la información, fruto de los usos que realizan a nivel privado. En palabras de Monteverde, “la gente que se incorpora al mercado laboral está mucho más inclinada a utilizar las tecnologías de la información y eso es una llamada a los empresarios para que presten atención a esta tendencia”.

http://www.noticias.com/noticia/hogares-empiezan-liderar-cambio-sector-tic-1aa.html

LES TIC A LES ESCOLES

La primera pràctica que hem realitzat a classe ha estat per parelles i s'ha basat en el tema de la integració de les TIC a les escoles. Cada parella ha treballat un vídeo en el qual es mostrava una experiència escolar. Amb aquesta pràctica ens hem pogut adonar del canvi que s'està produïnt actualment a les aules a causa del nou ús que s'està fent de les noves tecnologies. A partir d'aquesta activitat i, sobretot, a partir de la notícia que vem veure a classe"Aprendre sense paper ni llapis"es pot treure una conclusió, i és que aquest és un avanç molt positiu ja que els alumnes estan més motivats a l'hora de fer les coses, fan les activitats més ràpidament i els resultats que obtenen són molt millors.


A continuació us mostro la meva pràctica, treballada a classe amb la Gemma Bartolomé:

PRÀCTICA DIA 30/09/2008

El vídeo que hem escollit ja que ens ha semblat interessant es titula “L’aula de música” i el podeu veure en el següent enllaç: vídeo de tv3.cat

L’hem analitzat i hem respost les preguntes, com es pot veure a continuació:

• Nom de la experiència:
  L’aula de música
• Escola privada o pública?
  Escola pública: CEIP Pere Viver de Terrassa
  
• Nivell educatiu?
  Qualsevol
  
• Descriu molt breument l’objectiu principal de l’experiència:
  L’objectiu principal de l’experiència és que els alumnes aprenguin diferents sons de les simfonies i que treballin la partitura a fons utilitzant les noves tecnologies.
  
• Es pot aplicar a algun altre nivell educatiu? Per què?
  Sí. Es pot aplicar a qualsevol altre nivell educatiu ja que es pot fer servir amb un nivell de dificultat més elevat.
  
• Quin programari s’utilitza? Fes una llista.
  S’utilitza el fitxer MIDI i el Google.
  
• Quina és la seqüència didàctica?
  La professora primer toca una cançó amb el piano i després els alumnes l’acompanyen amb la flauta. Després obren un fitxer MIDI on està la partitura que han de tocar amb la flauta. Aquest fitxer els indica, a més a més, el ritme que han de portar. A continuació, la professora projecta la partitura en una pantalla per tal de que tots els alumnes la puguin veure en gran. Després, amb el Google, busquen informació sobre el compositor i fan un seguit d’activitats.