ARTICLE D'INTERÈS

LOS MEDIOS AUDIOVISUALES Y LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA COMUNICACIÓN (TIC) EN LA FAMILIA

Las Tic están cada vez más integradas en nuestros hogares y son instrumentos habituales en nuestra vida cuotidiana, por lo que necesitamos conocerlas lo mejor posible y llegar aprovechar al máximo todas sus posibilidades en familia.

Las Tic han sido el origen de un nuevo estilo de vida producto de notables modificaciones en el pensamiento y en la manera de comunicarnos, ahora no manejamos los contenidos informativos individualmente y de manera aislada, sino que podemos acceder a un inmenso volumen de datos y es indispensable saber seleccionar lo que nos interesa y destacar lo que nos sobre.

Las Tic, ¿son siempre positivas?
Es importante conocer los aspectos favorables y positivos de las Tic, así como los desfavorables y negativos, con el propósito de transmitírselos adecuadamente a los más pequeños de la casa. La utilidad práctica de estos instrumentos, la ingente cantidad de la información que nos facilitan y el servicio continuo son características prioritarias, pero la influencia y la dependencia que tenemos de ellos también se convierte en factores a considerar.

Es fundamental que los pequeños conozcan la utilidad práctica de las tecnologías actuales y la importancia que se les otorga a la hora de cubrir nuestras necesidades, pero no es saludable que las conciban como objetos de ostentación en los hogares ni como resultados de la espiral consumista que en ocasiones nos envuelve.


Por Ana Rosa García
Psicopedagoga y Maestra
Especialista en Educación Infantil
Articulo publicado en Revista Maestra de Infantil “EDIBA”
Para más información consulten el Nº 56 (Marzo)

Tractament del so digital

El dimecres dia 15 d'octubre vam estar treballant a classe amb un programa que s'anomena Audacity. La pràctica consistia en portar una cançó en format mp3 i obrir-la amb aquest programa. L'Adrian Yeste i jo vam fer servir la cançó Mercy, de Duffy. Vam aplicar un efecte anomenat fàding, amb el qual augmenta o disminueix el volum de la cançó en un punt determinat, és a dir, on ho seleccionis.
A continuació, en aquest tros de la cançó on havíem fet servir el fàding, l'Adrian va gravar la seva veu simplement apretant el botó de REC.
Per acabar, vam guardar-ho anant a fitxer i anomena i desa projecte. I després per poder penjar-la a internet s'havia d'anar a fitxer i a exportar com a mp3.

Un cop guardada, la feina a fer a casa consistia en anar a una pàgina web on poguéssim penjar la nostra cançó per després poder posar-la al blog. Jo he utilitzat http://www.goear.com/ i he fet el següent:

1. M'he registrat apretant primer a on posa "Login/Register" i després a on posa "Register" en blau.
2. He anat a "Upload" per penjar la cançó. Allà he posat el títol, l'artista, una breu descripció i l'he pujat.
3. Un cop pujada la cançó, l'últim pas és copiar la drecera que està a on posa "This song in your site", i enganxar-la a la Edició de HTML de la meva entrada.

Aquest és el resultat de la meva pràctica sobre el tractament del so digital amb l'Audacity:

Tractament d'imatges digitals

El passat dimarts dia 14 d'octubre vam aprendre a classe com tractar una imatge digital amb el GIMP, que és un programa de retoc fotogràfic de lliure distribució.

Els continguts apresos es veuen reflexats en un exercici que hem realitzat i consisteix en el següent:

1. Descarregar-se una imatge digital a través del google i desar-la al nostre ordinador. La imatge que he fet servir té de grandària 472 x 352 píxels, el seu pes és de 107 KB i està en format jpg.
   
   
   Imatge real
   
   
   



2. Obrir aquesta imatge a través del GIMP i anar a "Imagen" i a la opció de "Escalar la imagen". Un cop hem canviat l'amplada i l'altura, anem a "guardar como" i la desem. La imatge escalada té de grandària 250 x 186 píxels.
   
   
   Imatge escalada
   
   




3. Per últim, s'ha de retallar la imatge a través de la caixa d'eines del GIMP. Hem d'escollir l'eina de retall, que és un cutter, i seleccionar l'espai que volem retallar de la imatge. Un cop la imatge està escapçada, la guardem a l'ordinador. Aquesta imatge mesura 224 x 246 píxels.
   
   
   Imatge retallada
   
   
   

La profunditat de color

El passat dimercres dia 8 d'octubre, la Gemma Bartolomé i jo, vam estar treballant a classe un concepte teòric: la profunditat de color. Per fer una explicació d'aquest concepte vam contestar un seguit de preguntes, que podreu veure a continuació:

Què és?

La profunditat de color, també anomenada bits per píxel, és una eina dels gràfics per l’ordinador que fa referència a la quantitat de bits que es necessiten perquè una imatge digital tingui color. Ens indica el número de píxels que caben a cada unitat de longitud. Se sol indicar en píxels per pulgada (ppp), tot i que actualment ja es comença a utilitzar els punts per centímetre.

[esq.] Esquema d’una senzilla imatge RGB de 3 x 3 píxels i els seus corresponents canals de color vermell, verd i blau (de dalt a baix); s’han senyalat les components de color de tres dels píxels. [dret.] Una imatge RGB i els seus tres canals.

Per què és important?

La resolució de color és un factor rellevant al considerar la qualitat d’una camera digital. Per entendre la importància de la profunditat o la resolució de color, primer hem d’entendre com és emmagatzemat el color d’un píxel. Primer es combinen tres colors primaris, que són el vermell, verd i blau (els famosos RGB del photoshop), per emmagatzemar aquesta informació, a l’ordinador se li assigna un byte d’espai a cadascun d’ells. Un byte, o 8 bits, per color primari pot descriure fins a 256 tons d’aquest. Així, com més gran sigui la profunditat de color, millor pot la camera o l’escaner diferenciar variacions fines a les ombres i llums altes de la imatge.
Per això és important, ja que com més profunditat de colors tingui una camera digital més qualitat té.
A més a més, es molt important ja que una imatge pot tenir bon aspecte quan l’imprimim en un tamany molt petit però a l’hora d’imprimir-la més gran es dóna un efecte anomenat pixelat.

Com es pot canviar?

Els programes d'edició de fotografies ens permeten canviar la grandària i la resolució d'una imatge. Per fer canvis hem d’anar al menú de canvi de grandària d'imatge de Photoshop. L'àrea superior permet canviar les dimensions en diferents unitats (per a la web és millor treballar en píxels). La línia negra amb el llaç indica que quan canviem una de les mesures de la imatge, l'altra canviarà proporcionalment (per això haurà d'estar seleccionada l'opció restringir proporcions de la part inferior).


Com sabem quin format és?

Un format gràfic defineix la manera com es guarda una imatge i tota la informació relacionada amb aquesta. Cada format té els seus avantatges i inconvenients. Vegem els més freqüents, per tal d’aprendre a diferenciar-los:
BMP: És el format natiu de Windows. Qualsevol aplicació serà capaç de reconèixer-lo. Admet fins a 16,7 milions de colors però la grandària dels arxius que genera és enorme per a gairebé qualsevol ús.
GIF: Format molt utilitzat a Internet per a la creació de textos i gràfics gràcies al seu petit tamany. El seu inconvenient és que admet tan sols 256 colors. El format 89a permet guardar arxius amb opcions de transparència.
TIFF: És el format triat per als treballs de gran qualitat d'impremta. Admet compressió sense pèrdua de qualitat (LZW) i és llegit tant per sistemes PC com per Mac.
JPEG: És el format de compressió d'imatges més eficient de l'actualitat. Al guardar una imatge en aquest format devem especificar la quantitat de compressió que volem fer servir. Com més gran sigui aquesta, major pèrdua d'informació tindrem, però els arxius seran menors. És el format utilitzat per fer publicacions a pàgines web i per enviar correus electrònics, a causa del seu menor tamany en Kbs que aconsegueix la compressió.

Notícia sobre les TIC

Los hogares empiezan a liderar el cambio en el sector TIC

12/06 - Estefanía Pérez

El sector de las TIC está experimentando un cambio sustancial en relación a lo que ha venido sucediendo en los últimos años. Hasta hace muy poco, la tendencia en nuevas tecnologías venía marcada por el sector empresarial. Sin embargo, en estos momentos los hogares están siendo más exigentes con las TIC que muchas empresas.

El equipamiento en tecnologías de información y comunicación de las familias españolas continúa con su tendencia al alza. Según datos del Instituto Nacional de Estadística referentes al primer trimestre de este año, el 57,2% de los hogares con al menos un miembro de 16 a 74 años dispone de algún tipo de ordenador.

Dentro de la misma franja de edad, en España hay más de cinco millones y medio de viviendas conectadas a Internet y más de seis millones de líneas de banda ancha, según los últimos datos aportados por la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones. Por línea telefónica convencional sólo se conectan ya menos de un millón y medio de hogares.

Las necesidades de ancho de banda que surgen en el ámbito privado se están viendo incrementadas por las descargas de vídeos desde la Red y el P2P (peer to peer) de música y juegos, entre otros. Rafael Díez Vega, Director de Estrategia de Telefónica, considera que el liderazgo que está tomando el sector residencial “ha dado un vuelco a las capacidades de evolución y perspectivas del mercado”. Para Díez Vega, esta tendencia implica “quemar etapas”, ya que “nos estamos incorporando a las TIC en la fase más avanzada de las tecnologías de la información, es decir, la banda ancha”.

Los “responsables” del nuevo protagonismo del sector residencial son los adolescentes, los cuales se han convertido en los mayores demandantes de servicios de valor añadido, creando lo que se conoce como “generación convergente”, en palabras de Carlos Celaya, Director de Desarrollo de Negocio y Servicios de Amena. “En servicios de valor añadido para el móvil superan incluso a aquellos segmentos de población que tienen más capacidad de consumo. Ejercen, por tanto, un papel importantísimo a la hora de prescribir estos servicios”, añade Celaya.

La infraestructura no es suficiente

Además de liderar la demanda, las familias españolas están llenando sus hogares con una gran variedad de equipos digitales. Según Díez Vega “el usuario necesita cada vez más que todos los equipos se conecten entre sí y sean capaces de intercambiar información”.
En este sentido, Francisco Monteverde, Director del Área de Telecomunicaciones de Microsoft, señala que el software es la “pieza clave del desarrollo de la economía del conocimiento”. Sin embargo, si repasamos los datos de inversión en software de España se sitúan a larga distancia de las cifras de otros vecinos europeos.
Los nórdicos gastan alrededor de 300 dólares por persona y año en software y los países de la Comunidad Económica Europea ya reducen esta cifra a más de la mitad, en concreto 145 dólares. En España, esta inversión es de 55 dólares, donde además el mercado del software supone dentro del sector TIC el 19%, mientras que en el resto de Europa representa el 23%.

Caminos hacia el cambio

En cuanto a la innovación, elemento clave para que se produzca un verdadero avance en el sector, los expertos coinciden en que España no queda en mal lugar. Para Monteverde, “hay una explosión de innovación sin precedentes, especialmente en el mundo del consumo, aunque también en los nuevos modelos de trabajo”.

En este mismo sentido, Díez Vega considera que en nuestro país “hay suficiente tecnología como para que, si fuéramos capaces de incorporarla de una manera imaginativa en los distintos procesos de producción, se produciría un efecto de mejora radical de la productividad”.

A partir de ahí, la formación y la inclusión digital se convierten en imprescindibles. Según Celaya, en esta tarea “las empresas deben seguir invirtiendo y formando a sus empleados en el uso de estas tecnologías”. “En cuanto a las brechas digitales y la inclusión son las administraciones públicas las que deben tomar el liderazgo”, opina el Director de Estrategia de Telefónica.

Sin embargo, hoy en día las empresas pueden contar con unos recursos humanos mucho más preparados a nivel de tecnologías de la información, fruto de los usos que realizan a nivel privado. En palabras de Monteverde, “la gente que se incorpora al mercado laboral está mucho más inclinada a utilizar las tecnologías de la información y eso es una llamada a los empresarios para que presten atención a esta tendencia”.

http://www.noticias.com/noticia/hogares-empiezan-liderar-cambio-sector-tic-1aa.html

LES TIC A LES ESCOLES

La primera pràctica que hem realitzat a classe ha estat per parelles i s'ha basat en el tema de la integració de les TIC a les escoles. Cada parella ha treballat un vídeo en el qual es mostrava una experiència escolar. Amb aquesta pràctica ens hem pogut adonar del canvi que s'està produïnt actualment a les aules a causa del nou ús que s'està fent de les noves tecnologies. A partir d'aquesta activitat i, sobretot, a partir de la notícia que vem veure a classe"Aprendre sense paper ni llapis"es pot treure una conclusió, i és que aquest és un avanç molt positiu ja que els alumnes estan més motivats a l'hora de fer les coses, fan les activitats més ràpidament i els resultats que obtenen són molt millors.


A continuació us mostro la meva pràctica, treballada a classe amb la Gemma Bartolomé:

PRÀCTICA DIA 30/09/2008

El vídeo que hem escollit ja que ens ha semblat interessant es titula “L’aula de música” i el podeu veure en el següent enllaç: vídeo de tv3.cat

L’hem analitzat i hem respost les preguntes, com es pot veure a continuació:

• Nom de la experiència:
  L’aula de música
• Escola privada o pública?
  Escola pública: CEIP Pere Viver de Terrassa
  
• Nivell educatiu?
  Qualsevol
  
• Descriu molt breument l’objectiu principal de l’experiència:
  L’objectiu principal de l’experiència és que els alumnes aprenguin diferents sons de les simfonies i que treballin la partitura a fons utilitzant les noves tecnologies.
  
• Es pot aplicar a algun altre nivell educatiu? Per què?
  Sí. Es pot aplicar a qualsevol altre nivell educatiu ja que es pot fer servir amb un nivell de dificultat més elevat.
  
• Quin programari s’utilitza? Fes una llista.
  S’utilitza el fitxer MIDI i el Google.
  
• Quina és la seqüència didàctica?
  La professora primer toca una cançó amb el piano i després els alumnes l’acompanyen amb la flauta. Després obren un fitxer MIDI on està la partitura que han de tocar amb la flauta. Aquest fitxer els indica, a més a més, el ritme que han de portar. A continuació, la professora projecta la partitura en una pantalla per tal de que tots els alumnes la puguin veure en gran. Després, amb el Google, busquen informació sobre el compositor i fan un seguit d’activitats.